De Guiemerà, s’amor;
de Solleric, s’alegria;
de Vallgornera voldria
assistència del Senyor
i es sebre de Salomó
i sa gràci’ de Maria.

He acabades ses cançons,
a tu t’ho dic tota sola.
Un menestral sempre vola
i un missatge redola
sostres de possessions.

Ara és hora, coret meu,
de plorar i fer combat!
No et ‘guesses enamorat
de lo que no era teu!