Tonina d’es Carreró, si a Galilea vas, ¿saps de què comandaràs? D’un ranxo de fer carbó. Taiaràs d’es garrigó tantes mates com voldràs.
Galilea
Puigpunyent
A sa meva enamorada tothom li diu “es tresor”; jo li dic que és una flor coïda de matinada.
Del meu coret estimada, prenda de la meva vida: si em voleu dar una besada, no estigueu empegueïda.
Adiós si vos n'anau; si vos n'anau, adiós; pensau en qui pensa en vós; pensau en qui desitjau.
