Per Aubarca va arribar
fins tai d’es Pins Campaners;
ventura p’ets alouers
que se’n tornà per dins mar;
que, si pega dins Artà,
de cases feia clapers.

Aubarca, devora mar
hi tenc sa meva alegria
un jove que em fa passar
molt de turment, vida mia.

La sirena de la mar
en tenir fortuna, canta,
perque diu que la bonança
no estarà molt a tornar.