Francina, el meu cor s’estella
des que amb tu no he rallat;
jo visc més atribulat
que un vaixell que s’ha negat
dins es canal de Marsella.

Mu mare me diu:- Fii meu,
¿quan me duràs una nora?
-Mu mare, encara no és hora.
Jo esper que vénga de Déu.

Jo som un segon Sansó;
de força en puc bravejar:
d’en terra em vaig carregar
un quart i mig de segó.