Ja no em veuràs emprar pinta
ni sa cara em rentaré
que no hagi vist lo meu bé
que llaura en es sementer
a sa Clova d’es Pont d’Inca.

Això és modo de fauceta
que mon pare em va comprar:
quatre sous li va costar
i valia una pesseta
i deien que era barato.
Ni per nyico ni per nyaco,
de davant no vol taiar.

Amaga’t, ennigulada,
no em faces ombra a sa busca.
Si has d’amollar una brusca,
amolla-la de vetlada.

(Figura que ho diu un rellotge de sol).