Ja li direu que l’enyor
i cada hora pens en ella;
que m’envii una escudella
d’aigua del riu de l’amor.
Sa lloca està mala i cova
i està malalta i no jeu:
es mal vei, buranya treu;
això és de com era jove.
De vint fins a vint-i-quatre
sa fadrina està en es punt;
i si passa més amunt
i no té qui la pregunt,
ja se fa monja o beata.