El Rei m’ha fet un favor,
si no fos per una cosa:
que hauré de deixar una dona
que està en es carrer Major.

M’agrada mirar al carrer
i escopir-hi, si estic plena,
i jeure sempre d’esquena
o de panxa és mon quefer.
Una teula.

Oh mar blava, que ets de trista!
En veure't ja ploraré
tu te’n dugueres mon bé
de davant la meva vista.