Terra avorrida de Déu,
qui no fa blat ni civada:
en quatre anys que t’he sembrada
no m’has tornat lo que és meu.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Camps
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
1086
Volum
II
Altres cançons relacionades
Feia un dia com es puny
i jo qui llarg el trobava.
De tant en tant demanava:
Nadal que deu esser lluny?
Jo em som trobada en temps clar,
i ara em trob ennigulada:
s’amor que havia donada,
ja la me torn recobrar.
A Valldemossa es jovent
du sa roba ben posada,
planxada i emmidonada,
però es reol, tal vegada,
s’engronsa sense fer vent.
Tradicionari de Mallorca
