Dia sis d’abril, t’entrà
sa terrible malaltia.
Se parlà si te venia
d’un esforç fet algun dia
d’una pedra carregar.
Això no ho hem d’ignorar,
que és la mort que et perseguia.
Tot era gent que plorava,
p’es corral i p’es carrer
Morí blau En Carnisser
de sa pena que passava.

–Es beure no m’assacia
ni es menjar no em fa profit
ni puc dormir de nit
ni puc descansar de dia.
–He perduda s’alegria
com un malalt dins es llit
d’ençà que apartat estic
de sa teva companyia.

Guerrera ho som de bon cor
i no em fa gota de força,
perque quan ve a ca vostra
me deixa colgada a jo.