Un bou amb unes grans banyes
el Bon Jesús escaufà,
i una mula que hi havia
sempre volgué pernejar.

Una panada o flaó
mos ha de dar sa madona;
sobrassada també és bona
de cal senyor regidor.

Anem-hi, Na Montserrada, i veuràs tot lo que hi ha,
que diuen que hi ha una llàntia a cada cantó d’altar.
I ne són de plata fina, fora d’una que n’hi ha
que és la llàntia del Rei moro que mai l’han vista cremar.
Un pic la varen encendre i l’àngel del cel baixà:
-Apagau aquesta llàntia que la fi del món vendrà!-
A baix d’aquella muntanya, tot són roses i clavells
per guarnir aquella llàntia del Santíssim Sagrament.