Te’n pories excusar
que aquesta cançó fes planta.
Tu galania en dus tanta
com una òliba que canta
i, si per cas, ningú enquantra,
un gran susto li deu dar.
Te’n pren com un aubardà
que, de destrossat que està,
damunt s’ase no s’aguanta.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Satíriques
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
312
Volum
II
Altres cançons relacionades
Jo no crec que dins Espanya
hi haja una amor com vos tenc:
vós vos n’anau i jo vénc
i mon cor vos acompanya.
-Erri! ¿No caminaràs?
¿O tens ses potes de plom?
-Ja ho veus: tan véia com som,
i encara m’enyoraràs.
Oh quin dissabte tan trist!
I jo esperava alegria!
M’envià a dir que vendria
s’estimat, i no l’he vist.
Tradicionari de Mallorca
