Te’n pories excusar que aquesta cançó fes planta. Tu galania en dus tanta com una òliba que canta i, si per cas, ningú enquantra, un gran susto li deu dar. Te’n pren com un aubardà que, de destrossat que està, damunt s’ase no s’aguanta.
Satíriques
Llucmajor
Jo voldria que en tornar, es portal te fos murada i que ni tan sols pintada mai me tornassas mirar.
Ses dones d’Artà i de Son Servera i de Capdepera van a entrecavar.
-Bon dia, frare Rafel. ¿Com teniu es berenar?, que es serrar i dijunar no és bo per mestre Biel.
