Vós teniu uis d’atzabeja
i m’heu fet enamorar.
Si no us arrib a alcançar,
estimada, al cel vos veja.
Es festejar, ¿saps com és?
Com sa fruita primerenca,
que amb una gelada es trenca,
s’esvauva i no queda res.
Per la mar hi ha camins que tots donen esperança:
jo, amb la vostra confiança,
faré garbes sense brins.