Tavernera, feis-me un pler, d’afavorir-me sa mida: posau suc o llevau vidre, que se fon sa meva vida com bec i no el me dau ple.
Tavernes
Sant Joan
Madona, es carro ja passa, ja és hora d’anar a dinar. Sa tasca que m’heu donada, ja l’acabaré demà.
Les estrelles ja no tenen remei per donar claror; los raios de mon amor aigo de la mar encenen.
Garrida, ¿formatge em dau en temps de botifarrons? Ja vendran ocasions qu eus donaré lo que em dau.
