S’al•lota un dia em va dir
que qui trenca es vidre, el paga.
Quina beguda més agra
per al qui l’ha de sufrir!
Com te’n vas a ses Pastores,
es meu cor està macilent:
tot és ànsia que tenc
que d’altri no t’enamores.
Un verduc és mal de tòrcer,
d’uiastre, si és ben granat;
jo hi trob vantatge, estimat,
com venies de bon grat
a ara, que hi véns per força.