Tanta d’alegria ahir, i avui tanta de tristor! ¿Que deu esser, oh Senyor, que em dec haver de morir?
Alegria i tristor
Binissalem
Jo vaig fer vi de giró, de moscatell i muntona, i ara tenc sa meva dona que no se mou d’es grifó.
De paraules, un torrent en teniu, per qui voleu; i a mi, apar que em faceu es desmenjat amb talent.
A damunt es cisternó tenc vauma-rosa en remui. Juan, de sa teva amor jo no en necessit ni en vui.
