Tant m’alegren dones veies
com un tió secorrat,
com un abre carregat
de formigues carnisseres.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Estellencs
Camp Semàntic
aràcnics, Arbres i arbusts (Plantes), cucs i mol·luscs, Humor i comicitat, Insectes, Ironia
Mètrica
7a7b7b7c
Rima
Mixta
Versos
4
Núm de glosa
4950
Volum
I
Núm de pàgina
288
Altres cançons relacionades
A damunt Son Amengual
serraren dues formigues:
de ses cames feren bigues
i d’es cos abres de nau.
D’es cap feren dos bufets
per dinar cent criatures,
i de ses llavoradures
feren dos-cents tibulets.
Dins la mar de més endins,
que no hi pot entrar ningú,
sa Coronella va dur,
per sopar, carais marins.
Un homo, en esser tot sol,
que mena s’orde d’estreta!
Endemés, si és cuqueta,
ja té fred de juriol.
Tradicionari de Mallorca
