¿Tan poc planys el qui t’estima
que no et dols de mon penar?
¿Saps a on vaig arribar
per un “si” que em vares dar?
A una gran malaltia.
Més de sis hores de tira
el cor te va sospirar.
No sé si Déu m’escoltà
un àngel qui me guia
me va dir: “Te’n pots anar,
que ella no s’aixecarà
enc que li hages de donar
més de sis mil anys de vida”.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Sofriment per amor
Poble
Campanet
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Aspiracions i somnis, Desamor i ruptura, Déu, El temps del rellotge, Festeig, Fracàs, Oracions, Pas del temps i cicle de l'any, Passió i enamorament, Peripècia, Salut i malaltia, Soledat, Tristor, Virtuts
Mètrica
7a7b7b7b7a7a7b7b7a7b7b7b7a
Rima
Mixta
Versos
13
Núm de glosa
1909
Volum
I
Núm de pàgina
115
Altres cançons relacionades
Quinze dies trob enfora.
Mirau què ha de fer un mes!
Jo si cada quart pogués
veure’t, no estaria una hora.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Oh quin dissabte tan trist,
i jo esperava alegria!
Esperava que vendria,
i jo encara no l'he vist.
Tradicionari de Mallorca
