Jo vaig vestida de negre,
com la Verge es Dijous Sant.
Vos deveu pensar, guilant,
que, passant i traspassant,
que jo ja no vos conega!

Es migdia, per dinar,
s’acostuma posar taula.
Es bé que vull an En Jaume,
ningú el me farà mudar.

Estimat meu, tot hi ès:
vós fadri i jo fadrina.
N’hi pren com la plata fina,
que torna an es mateix pes.