Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.

Ves alerta amb so dir “no”!
Que no te’n prenga, Francina,
com a una valldemossina
que se diu Calatrapó,
que a dotze anys, bona amor,
començà sa processó,
i a quinze digué “no”,
i a trenta va ser fadrina.

En es ball de sa plaça
jo hi som estada
i he ballat amb un curro
qui no m’agrada,
i llavors amb un altre
que ja m’agrada.
M’ha dat una pesseta
i l’he gastada
d’aigordent i resolis
i aigo gelada.