Vós teniu la veu honesta
i el conversar amorós;
per això és que gustau vós
que el qui no us veu, que vos senta.
-¿Això què és?
-Un cabei.
-¿I això?
-Un dit.
-No se pot baratar
fins que serà vermei o podrit.
Vaig sentir “Jesús, Déu meu!”,
i no poria pensar què era:
va esser es cap de sa somera
que se topava amb so meu.