Com tu n’has hagut mon cos,
n’has fet altre son camí;
casi m’atrevesc a dir:
d’un petit n’has fet un gros.
Jo posar-me de dol no gos,
perque no hi trobin què dir.
Si se torna estravenir,
tu fadrina i jo fadrí,
encara hi ha aquell camí
que tu me solies dir
quan ten’anaves de mi:
-Bona nit, ramell de flors!
Tenc vi dins una taronja
per dar beure a mes amors;
si t’alcanç, clavell hermós,
puc dir que som més ditxós
que si fos rei o canonge.
Una dona fa una casa
i una altra la desfà.
Jo en sé una que donà,
sols que la fessen ballar,
deu llençols, es porc i s’ase.