Sempre peg per sa paret,
com a Lluc es temporal;
acorat a un puntal
no em farien ‘guantar dret.
Cara de rosa encarnada,
m’he aixecat i no estic bo.
S’enciam de Son Deió,
aquell que vaig sembrar jo,
té catorze pams d’alçada.
De matí, com som vengut,
dic: -Dejorn acabarem. –
I ara me pens que farem
acabaies de banyut.