S’estimat és a llaurar
a sa rota d’Alcoraia;
jo voldria ser sa paia
que es parei s’ha de menjar.
Es carrer d’es Llevant era
qui em donava un poc de pler,
i ara, per no passar-nè,
faç una hora de voltera.
Tot lo dia, tot lo dia
he vist passar carreters.
Encara en passaran més
que em daran més alegria!