-Saps que estic d’enamorada,
i no t’ho gosava dir!
Juan, si fas una estada,
com aquesta que has feta ara,
ja no em trobaràs ací,
sinó que sentiràs dir:
-Tal jove m’han soterrada,
i tot n`´es causa un fadrí
que amb paraules l’ha campada.
N’hi deia molta vegada:
“Bona amor, fiau de mi!”
I ella deia que sí,
perque estava enamorada.
I n’hi ha pres, a la fi
com l’antena d’un molí,
que , en pegar-li trebolí,
roman tota espellisada
i no l’arriba a coir.-
Així me n’ha pres a mi,
per estar enamorada!
Qui barata, es cap se grata;
i mon pare el se gratà,
perque volgué baratar
una mula amb una vaca.
Aquella mà tan inflada
de s’estimat, ¿què deu fer?
qualque dia, en caure bé,
hi faria una passada.