Quan mir es vostros balcons,
portellons i persianes,
encara m’agafen ganes,
bona amor, de rallar amb vós.
-Jo me’n vaig d’ací i d’allà
per devertir-me, estimada,
i a tu te tenc reservada
per quan me voldré casar.
-Si tu me tens regordada
per quan te vulgues casar,
si vols confits, te’n puc dar
d’es titlet d’anit passada.
Jesús, Toni, que t’arrambes!
que has tornat de femeller!
Per dins cuines, per dins cambres,
a onsevuia et cau bé.