Som perseguit de fortuna,
de guerrers i mala sort.
Voldria em dugués la mort
tan alt com està la lluna.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Sort. Dissort
Artà
780
III
Si vols que siguem amics,
`ximateix poràs tornar,
però m’has de regalar,
es Dijous Sant, es confits.
¿Què he de fer d’es garbo teu,
de ton aire preciós?
¿Què he de fer de mirar-vós?
De quant veig, no hi ha res meu.
Tots ets homos petitons
són qui embelleixen ma vista:
amb catorze pams de llista
tenen jaquet i calçons.