Som orbet de nin petit, des que mu mare em bolcà; ja poreu considerar si de trebai n’he patit!
Alegria i tristor
Artà
Ma persona i no més tenc, que vos puc oferir; si no basta, podré dir que veniu per l’interés.
Sa força es camí m’obliga a guardar es teu secret. Lo meu cor tenc tan estret que s’ofega de fatiga.
Fadrina que el vol pastor, mereix una arcabussada, perque ell té sa mà trencada a treure pa d’es sarró.
