Vostra cara és un mirai,
que il•lumina ma persona.
Gent amb tan poca vergonya
no n’he concebuda mai.
Un poll, ferit de cap d’ala,
sol caminar de través.
Sa fia d’En Pocs-doblers
a xicleta cavalcava.
Com es gigant se’n temé,
amb ses ungles ben taiades,
feren njou-centes panades
d’es cap d’un banyarriquer.
I un dia, per berenar,
se’n va menjar mil i pico.
De ses que varen quedar,
bastaren per fer un dinar
a s’isla de Puertorrico.
En Pep Sóller quedarà
nombrat p’es governador
d’aquella població
nova que volen mudar.
I això serà amollar
sa guarda sense pastor.