Allà a sa Font de Na Xona
hi ha un sabateret
que, en tocar-li es sarronet,
treu es cap, guaita i s’enfonya.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta fort i piadós.
De dijous qui ve a vuit dies
es soldats se n’han d’anar,
i ses meves alegries
el Rei les posseirà.