Tot lo dia, tot lo dia
he vist passar carreters.
Encara en passaran més
que em daran més alegria!
Una paraula, poc costa;
i vós no la’m voleu dir.
Jo voldria ser es mantí,
món bé, de l’arada vostra.
¿Vols que et diga, Castanyet,
que en llevar es grans son rapes?
Quin modo de taiar capes
fa es sastre en venir vespret!