Jo tenc dues o tres sogres
que no valen dos doblers;
en venir N’Andreu d’es peix
les barataré amb vogues.
Tant me dóna cart com creu.
Ja de res vaig endarrer.
I si no voleu guerrer,
estimat meu, no torneu.
Dues cuixes de carn cuita
tenen a can Rosselló,
menjar blanc de lo millor,
i sa novia qui és fuita.