Hortolà qui vens a plaça
dóna un dobler a Sant Miquel.
No li digueu Miquel Mel;
digau-li Miquel Terrassa.

Aquesta ja és sa darrera
de ses cançons que faré.
Com a S’Estepar aniré,
floreta de taronger,
trauran ets uis ses figueres
i per ses rels ses murteres
faran paumes de fasser
i s’uiastre d’es llenyer,
Tonina, ja sabrà fer
fruit de cinquanta maneres,
aubercocs, peres, cireres,
i nous sense esser noguer.

En veure’t, tota tremol;
no sé què em pot pervenir.
Habitau dins Son Marí,
i jo, abans d’arribar-hí,
dins Sa Canova espigol.