Silvana se paseaba por la ramera florida.
Su padre que la miraba de un mirador que había:
-Silvana, si tú quisieras de tu padre ser querida,
te compraría una blusa, las mangas con perlas finas.
-Y las penas del infierno, padre, ¿quién la spagaría?
-El Padre Santo de Roma, qu ea los dos perdonaría.
-Y hay un Dios en el cielo que a los dos castigaría.-
Silvana se paseaba por la ramera florida.
-¿Qué tienes, pobre Silvana? ¿Qué tienes que estás tan triste?
-Si es verdad que sois mi madre, es justo que os lo diga:
Es que el traidor de mi padre hace días me persigue.
¿Te querrás poner mi ropa, día de Pascua Florida?
Yo me pondría la tuya, tú la mía llevarías.-
y se va al cuarto del Rey, cuarto donde el Rey dormía:
-Buenos días, Señor Rey. -¿Ya has llegado, hija mía?
Vente pronto a mi cama, vente a mi cama, chiquilla,
ven a acostarte a mi lado, Silvana, Silvana mía.
-No soy tu hija Silvana, no soy tu hija querida:
aquí tienes a tu esposa que soy tres veces parida.
Primero nació don Carlos, segundo doña María,
tercero nació Silvana que deseas por querida.
-Tú serás la redentora de todo el bien de mi vida,
porque has guardado bien limpia la tuya honra y la mía.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De raptes i forçadors
Lloret de Vistalegre
Assonant
236
IV
Jo m’aixec ben dematí, ben dematí punta d’auba.
Pos la xella (sic) an el cavall i la pistola a la banda.
I prenc per un camí estret, per una costa solaiana.
Com vaig esser a’s cap damunt, vaig sentir que a mort tocaven.
Encontrí un amic meu, que era de confiança.
-Bon amic, ¿me voldràs dir per qui toquen les campanes?
-Bon amic, jo t’ho diré: per la teva enamorada.
-Bon amic, no pot esser, si fa unquartr que l’he deixada1-
Pega toc an el cavall i cap an es poble tornava.
I, com entra en es carre, veu la porta mig tancada,
cortineta en el balcó, la casa qui tristejava.
I, com entrà allà dedins, al punt ja va prendre escala.
ell se’n puja per amunt, ’par qui fos amo de casa.
I, com va esser en el replà, la veié que badaiava.
S’ajonoià amb un jonoi i perdó li demanava.
-Oh, jovenet, fuig d’aquí, que em fas morir condemnada!
Ves-te’n p’es portal forà i fé de veure mumare.
Diga-li si et vol deixar la clau de la mia caixa.
Obri i trobaràs dedins les alaques que em donares.
I a mà dreta hi trobaràs el gipó amb la botonada.-
Ell.de pena que tengué, se pega tres punyalades.
El sendemà dematí, los se’n duien a enterrar.
Així ne prengui a tots los qui estan enamorats.
Lloc de Son Juan Arnau,
tu m’has llevada sa vida.
I vós, perloia garrida,
ten emprendada n’estau!
¿Saps què em va dir En Pere Prebe?
Que s’art de bover no treu:
endemés que has d’anar a peu,
encara has de dur sa reia.