Si vos toquen a sa porta,
garrida, digau que sí;
i si és viudo, digau-lí
que pens en sa dona morta.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Artà
Camp Semàntic
Declaració, Festeig, Floretes, Matrimoni, Mort, Pèrdua i dol, Viudetat
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Mixta
Versos
4
Núm de glosa
3355
Volum
I
Núm de pàgina
197
Altres cançons relacionades
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Des que vos ne sou anada,
lo meu bé, de Son Maiol,
es parei i tot du dol
i sa terra que ha llaurada,
i es pareier, estimada,
ha romàs sense consol.
Des que vos ne sou anada,
amor, de Son Espanyol,
es parei i tot du dol
i sa terra que ha llaurada,
i es pareier, estimada,
ha romàs sense consol.
Tradicionari de Mallorca
