P’es camí la m’he pensada
i p’es camí la diré:
fadrina que el vol porquer,
mereix una ascabussada.
Si te veus a esser casada
en venir d’aquí envant,
allà estaràs retirada
a devora un vou, bressant.
Jo tenc faves que se corquen,
i qualcú se mor de fam;
jo vui bé an En Juan,
i an ets altres, que els enforquen!