-Mariner, tu qui pretens
de bon cap i glosador,
¿me vols fer una cançó
que anomeni tots es vents?
-Llevant, xaloc, i migjorn;
llebeig, ponent i mestral;
tramuntana i gregal:
vet aquí es vuit vents del món.

S’altre vespre somiava,
bona amor, que estava amb vós;
si em dèieu: “Decantau-vós”,
llavò més m’hi arrambava.

Habitants i moradors
de dins la vila d’Artà,
tots plegats hem d’invocar
Sant Antoni gloriós.