Es molí de Son Lluent
enguany l’han posat conforme,
i si es vent de llevant torna,
el tirarà an es ponent.
En sortir de la Calenda
a dur fonoi me’n ’niré
per sa gent d’es meu carrer
que de mi té mal de ventre.
Quan allà enfora sereu,
que amb vós no podré rallar,
per les ones de la mar
un record meu vós rebreu.