Altres cançons relacionades
Hermosíssim xerafí,
tu sempre m’has agradat.
Pensa en aquell temps passat
que et venia a devertir.
Ara ja no puc venir
perque tens altre criat.
Tu de tot m’has desnonat.
No ho haguere fet jo així!
Pensa en l’hora de morir,
que hauràs de restituir
es turment que m’has donat.
Que de penes i turment,
estimat, que em feis passar!
Jo pens que me vàreu dar,
com me vàreu festejar,
polvos d’enamorament.
Sa meva dona era Rosa
i me deixà set ramells:
tres roses, quatre clavells,
i em va dir que cuidàs d’ells:
“Jo no et coman altra cosa “.
Tradicionari de Mallorca
