En sentir la primera hora,
bona amor, i no us he vista,
me feis passar vida trista;
vós reis i lo meu cor plora.
Voldria que es qui m’escolta,
que d’amor s’arrendigués
i llavó s’infundigués
com s’era d’es bosc d’Escorca.
Per aquí fas ets entorns,
que dius que no vendràs massa:
ja esperaràs que jo faça
pregaris a Déu que torns.