Si vaig vestida de dol,
de negre ben endolada,
s’enamorat m’ha deixada.
Tornarà, si Déu ho vol.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Baralles. Inconstància
Alcúdia
Desamor i ruptura, Desig, Destí, Déu, Festeig, Indumentària i estètica, Passió i enamorament, Pèrdua i dol, Tristor
7a7b7b7a
Consonant
4
2165
I
130
Si no venia, jo hi ‘nava,
no poria més estar:
tan fort era mon penar
com lluny de vós habitava.
Si no venia, jo hi ‘nava,
no poria més estar:
tan fort era el meu penar
com lluny d’ella me trobava.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!