Si un fadrí se moria
quan se’n ve de festejar,
seria segur d’anar
al cel, si Déu l’hi volia.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Comiat
Poble
Sineu
Camp Semàntic
Bondat, Cel i infern, Destí, Déu, Festeig, Joventut, Mort
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
741
Volum
I
Núm de pàgina
47
Altres cançons relacionades
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Darrere sa porta
tenc un sarrió
de sa dona morta,
que Déu la perdó.
Aquí estic i no me moc
i estic a la flor del món.
Jo era lo que tu ets
i tu seràs lo que jo som.
Un jove mort.
Tradicionari de Mallorca
