-Si tu te fas la roseta, rosa del gran roserar,
jo me faré la beieta i te vendré a xupar.
-Si tu te fas la beieta i m’has de venir a xupar,
jo me faré llebretona, llebretona de pinar.
-Si tu te fas llebretona, llebretona del pinar,
jo me faré caçador i te vendré a caçar.
-Si tu te fas caçador i m’has de venir a caçar,
jo me faré un estelet, estelet del cel més gran.
-Si tu te fas estelet, estelet del cel més gran,
jo me faré una nube i et podré venir a tapar.
Si tu te fas una nube i m’has de venir a tapar,
jo me faré la gran lluna i no me podràs tapar.
-Si tu te fas la gran lluna, perque no et pugui tapar,
jo tornaré el gran sol i te vendré a encalçar.
-Si tu te fas el gran sol, per venir-me a encalçar,
jo me tancaré monja i tu no em podràs trobar.
-Si tu te tanques per monja perqu no et pugui trobar,
jo me tancaré per frare i et vendré a visitar.
-Si tu et tanques per frare i m’has de venir a visitar,
ja val més que mos casem i acabarem de penar.
Romanços lírics
Bunyola
Assonant
No és alegria ni goig
d’un poble com Llucmajor
haver de tenir un rector
qui ve da sa nació
qui tenen es ventre roig.
Gracis a Déu, com tenc coll,
no m’he d’emprar de ningú.
Per vila diuen de tu
que n’han de fer un penjoi.
-A Sóller taronges dolces;
mu mare, deixau-m’hi anar.
-No vui que vagis a Sóller,
ni a Sóller ni allà.