-Si tu te fas la monja, monja del convent gran,
jo me faria frare, frare de confessar.
-Si tu te feies frare, frare de confessar,
jo em faria la llebre, llebre del gran pinar.
-Si tu et feies la llebre , llebre del gran pinar,
jo em faria caçador i et vendria a caçar.
-Si tu et feies caçador, per venir-me a caçar,
jo em faria l’anguila, anguila de la mar,
-Si tu et feies l’anguila, anguila de la mar,
jo em faria pescador i et vendria a pescar.
-Si et feies pescador i em venies a pescar,
jo em faria l’arena, arena de la mar.
-Si tu et feies l’arena, arena de la mar,
jo em faria les ones i et vendria a llepar.
-Si tu et feies les ones i em venies llepant,
jo em faria la rosa, rosa del roserar.
-Si tu et feies la rosa, rosa del roserar,
jo me faria abella i et vendria a picar.
-Si tu et feies l’abella i em venies picant,
jo em faria l’estrella, estrella del cel gran.
-Si tu et feies l’estrella, estrella del cel gran,
jo em faria la nube i et vendria a tapar.
-Si tu et feies la nube per porer-me tapar,
¿vols que mos casem ara i no penarem tanat?
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Romanços lírics
Poble
Lloret de Vistalegre
Rima
Assonant
Núm de glosa
126
Volum
IV
Altres cançons relacionades
¿Me vols dar es mocador
que tens meu per recordança?
Que és de mal donar esperança
per llavò dir-los que no!
Jo m’aixec ben dematí, ben dematí punta d’auba.
Pos la xella (sic) an el cavall i la pistola a la banda.
I prenc per un camí estret, per una costa solaiana.
Com vaig esser a’s cap damunt, vaig sentir que a mort tocaven.
Encontrí un amic meu, que era de confiança.
-Bon amic, ¿me voldràs dir per qui toquen les campanes?
-Bon amic, jo t’ho diré: per la teva enamorada.
-Bon amic, no pot esser, si fa unquartr que l’he deixada1-
Pega toc an el cavall i cap an es poble tornava.
I, com entra en es carre, veu la porta mig tancada,
cortineta en el balcó, la casa qui tristejava.
I, com entrà allà dedins, al punt ja va prendre escala.
ell se’n puja per amunt, ’par qui fos amo de casa.
I, com va esser en el replà, la veié que badaiava.
S’ajonoià amb un jonoi i perdó li demanava.
-Oh, jovenet, fuig d’aquí, que em fas morir condemnada!
Ves-te’n p’es portal forà i fé de veure mumare.
Diga-li si et vol deixar la clau de la mia caixa.
Obri i trobaràs dedins les alaques que em donares.
I a mà dreta hi trobaràs el gipó amb la botonada.-
Ell.de pena que tengué, se pega tres punyalades.
El sendemà dematí, los se’n duien a enterrar.
Així ne prengui a tots los qui estan enamorats.
Una cosa feta a posta
aferrada a sa paret;
qui no escolta lo que hi diuen,
anirà a l’infern tot dret.
La trona.
Tradicionari de Mallorca
