-Si tu ne vas darrere, jo t’aniré davant,
Jo me faré la lluna, lluna del cel més gran.
-Su tu te fas la lluna, lluna del cel més gran,
jo me faré nigul i t’aniré tapant.
-Si tu tes fas nigul i a mi me véns tapant,
jo me faré la rosa, rosa del roser blanc.
-Si tu te fas la rosa, rosa del roser blanc,
jo me faré la beia i t’aniré xupant.
-Si tu te fasla beia a mi em véns a xupar,
jo me faré balena, balena de la mar.
-Si tu te fas balena, balena de la mar,
jo em faré pescador, pescadoret de nau.
-Si tu et fas pescador i a mi em véns a pescar,
jo me faré l’arena , arena de la mar.
-Si tu te fas l’arena, arena de la mar,
jo me faré les ones i te vendré a banyar.
-Si tu te fas les ones i a mi me véns banyant,
jo me faré le llebre, llebre del camp més gran.
-Si tu te fas la llebre, llebre del camp més gran,
jo em faré caçador i t’aniré caçant.
-Si tu et fas caçador i a mi em véns a caçar,
jo me faré la monja, monja de l’Olivar.
-Si tu te fas la monja, monja de l’Olivar,
jo me faré el frare, i et vendré a confessar.
-Si tu te fas el frare i em véns a confessar,
més val que mos casem, no tornarem penar!
Romanços lírics
Sant Joan
Assonant
Quina música tan seca
és estada sa d’anit!
Maria, aixeca’t d’es llit,
tira’m una figa seca.
Es dimecres per Sineu
tothom me deia: -Maria,
¿que has tirada malaltia
o s’ha mort s’estimat teu?
Si duc veia sa camia,
d’això no us ha d’estranyar,
que a sa taula deu n’hi ha,
tots los he d’alimentar,
i a sa casa de la Vila
es meu nom sols no hi està.