Cada glop d’aigo que bec
se nua a sa gargamella,
perque s’amor ja n`és vella
i no és arribada a aplec.

-¿Vols que et faça unes sabates,
i llavò mos casarem?-
I ella va dir: -Etxem!
que m’endevines de ferm,
i allà on me pica grates.

Vós sou rosa de tot l’any,
però sé que estau promesa:
ell vos ne pren com un pany
que, en llevar-li es biulany,
sa porta roman empesa.