Altres cançons relacionades
A vint-i-cinc de desembre,
un vespre de fred i neu,
paríreu lo Fill de Déu
quedant verge per a sempre.
Pensant dir “sí”, vaig dir “no”;
això és lo que a mi em sap greu.
Vós comandau del cos meu:
¿Què més voleu, bona amor?
Un ca, qui no té cabeis,
o té picor o té ronya.
Si vós teníeu vergonya,
no diríeu lo que deis.
Tradicionari de Mallorca
