Vuit dies farà demà
que es meu cor no té alegria,
i sa que la m’ha de dar
no viu a la pagesia.
Jo me’n vaig damunt ses penyes
a plorar los meus dolors;
ja que no vos veig a vós,
cara de clavell hermós,
me basten ses entresenyes.
Jo som una coïdora
que cui a bona solada.
Tenc lo meu cor qui s’enyora
perquè estic enamorada.