Voldria que te n’anasses
de Mallorca, estimat meu,
i que d’allà no tornasses
tant com Déu seria Déu.
Voldria que el qui n’és causa,
que jo n’he mudat l’intent,
que perdés s’enteniment,
es sentits i sa paraula.
Tonina-Ignàcia, tu enganes
En Llorenç, que és amic meu.
Mereixeries de Déu
un any i mig de quartanes!