Vuitanta-sis anys d’edat
i no tenc gens de cantera.
¿Saps a on tenc sa quimera?
A conservar sa pastera,
que no s’hi perdi es llevat!
De dijous qui ve a vuit dies
es soldats se n’han d’anar,
i ses meves alegries
el Rei les posseirà.
Garrida, l’hora i el punt
que vos vaig haver mirada,
ja vaig dir: Agraciada,
tot quant duis vos riu damunt.