Ets com la fulla de l’om,
que, en tocar-la es vent, se gira;
Margalida Montseriva,
tens es cap que et va a l’entorn.
Totes ses fadrines veies
mereixen embarcar-lès:
no festegen ni fan res
i fan nosa a ses novelles.
Germanets, molt tard se fa,
és precís retirar-mós
i antes despedir-mós
de lo que a sa Cova hi ha.