Si som lletja i malforjada,
Déu tal desgràcia em donà;
però si vui festejar,
en tenc una tracalada.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Algaida
Camp Semàntic
Anatomia, Bellesa, Cos humà, Destí, Déu, Festeig, Humor i comicitat, Ironia, Lloança, Virtuts
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Mixta
Versos
4
Núm de glosa
3343
Volum
I
Núm de pàgina
196
Altres cançons relacionades
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Aquella mà tan inflada
de s’estimat, ¿què deu fer?
qualque dia, en caure bé,
hi faria una passada.
A sa vorera de mar
caragols i petgellides.
Qui vol al•lotes garrides,
que vagi allà on n’hi ha.
Tradicionari de Mallorca
